Bones pràctiques 2017-09-28T10:44:28+00:00

Bones pràctiques

Anàlisi de praxis inclusives i no sexistes

Anunci de producte de neteja:

Asevi mío.

Febrer, 2015.

 

Descripció:

L’anunci es composa de quatre peces diferents que recreen escenes familiars en les que s’utilitza el producte anunciat. A la peça 1, la persona que utilitza el producte és una dona viuda; a la peça 2, qui l’utilitza és un pare de família, que posa incís en el fet que normalment en el anuncis de neteja sempre freguen elles, i que els nens no solen plorar, en una escena que desmitifica aquests dos tòpics; a la peça 3, qui frega és un noi de mitjana edat que no s’ha independitzat i continua vivint amb els seus pares, i a la peça 4, utilitza el producte un dels integrants d’una parella gai. L’eslògan de la campanya és “el reflejomás real de un suelolimpio”.

 

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els dos gèneres.
  • Es trenca amb el tòpic que les tasques de la llar o la cura de les persones dependents corresponen únicament a les dones.
  • L’anunci és autoconscient pel que fa a la necessitat de trencar els tòpics que van associats als anuncis de productes de neteja.
  • L’anunci no cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses.
  • L’anunci diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.
  • També diversifica en el tipus de famílies que es mostra, incloent, a més de la família heteronormativa, una dona viuda, un noi de mitjana edat que no s’ha independitzat i una parella gai.

 

 

Anunci de compreses:

Libresse.

Abril, 2016.

 

Descripció:

L’anunci mostra dones diverses en diferents pràctiques esportives. En un moment determinat, cadascuna d’elles pateix algun tipus d’accident mentre realitza la seva pràctica, que els provoca ferides sagnants. Cap d’elles no s’atura, i en canvi, continuen portant a terme la seva activitat. L’eslògan de la campanya és ”cap tipus de sang ens hauria d’aturar. Viu sense por”.

 

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació mostra dones actives i independents, en cap cas cossos objectualitzats.
  • Els cossos de les dones que es mostren no es mostren com a vulnerables, sinó tot el contratri: transmeten la idea de força i resistència
  • L’anunci no cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses. Hi apareixen dones de diferents formes i colors.
  • L’anunci diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat, mostrant dones realitzant tot tipus d’esport, no només els considerats “femenins”.
  • L’anunci confronta directament el tabú de la sang, que no se sol adreçar de manera directa en els anuncis de compreses.

Campanya de semàfors inclusius:

Ajuntament de Madrid.

Juny, 2017.

 

Llegiu la notícia a: http://bit.ly/2qXS0py

Descripció:

Coincidint amb la nominació de Madrid com a capital mundial de la celebració de l’orgull LGBTIQ+, l’Ajuntament de Madrid instal·la una sèrie de nous semàfors que defensen la igualtat i la diversitat. Les quatre noves tipologies de llums, que conviuen amb la icona estàndard fins ara, que s’identifica com a home, representen la icona d’una dona, les icones de parelles de gais i de lesbianes, i també la icona d’una parella heterosexual.

 

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els dos sexes.
  • La campanya utilitza el llenguatge (visual) inclusiu.
  • La iniciativa visibilitza les dones i les persones LGBTIQ+ com a subjectes i com a usuàries de l’espai urbà.
  • La campanya diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.
  • També diversifica en el tipus de parelles que es mostra, incloent, a més de la parella heteronormativa, parelles de gais i lesbianes.

Notícia:

Cobertura d’una fira dedicada a les feines domèstiques i a la compra.

La Vanguardia (Suplement Vivir en Tarragona)

24 de març de 2001.

Descripció:

“Expomaruja” és el títol de la notícia que parla de la fira de consum domèstic Expodonna, organitzada per dones i adreçada a elles. La periodista descriu els estands que hi ha a la fira, recull declaracions de l’organització i reaccions de dones representatives de la societat civil i política de Tarragona. Hàbilment, en qüestiona el format.

 

És una bona pràctica perquè:

  • Enumera i visibilitza tots elsestereotipsambquè se sol representar les dones i elsqüestiona.
  • Perquè obre la mirada i planteja com seria una fira dedicada a homes, aplicant-los, també, estereotips de gènere. Deslegitimad’aquestamaneraelsestereotipsfemenins.
  • Perquè recull les reaccions negatives de dones que han visitat la fira.
  • Perquè contesta amb dades l’organització de la fira, que la presenta com una iniciativa que vol fugir dels estereotips.
  • Perquè aposta per un titular valent que juga amb el nom de la fira i amb un estereotip llargament usat (maruja), tot aconseguint donar-li la volta i deslegitimar-ne l’ús. Aquestapràcticademostra que ésl’ús que es fa delsestereotipsallò que elsdónasignificat.
  • I finalment, perquè constata, senseembuts, que aquestafira fomenta elsestereotips.1
  1. Exemple extret de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona 2011