Males pràctiques 2017-09-29T09:41:50+00:00

Males pràctiques

Anàlisi de praxis sexistes

Anunci de cotxe:

Fiat 500.

Juny, 2016.

Descripció:

Anunci del nou model de cotxe 500s de Fiat. L’eslògan de la campanya és “per a nois dolents”. En la primera peça, titulada “provat per a ‘nois dolents’” veiem un grup de tècnics en bata blanca, sotmetent el cotxe a una sèrie de proves que consisteixen en simular els atacs d’una dona enfadada, entre les quals, per exemple, hi ha la de colpejar-lo amb una bossa imitant amb certa ridiculització el gest femení. En la segona peça, veiem diferents parelles discutint, sempre per gelosia de les dones. Totes les discussions acaben amb bufetades de les dones als homes. En la tercera peça, un noi caracteritzat com a poc agraciat físicament espera la seva cita recolzat en un cotxe del model anunciat. Quan ella arriba, una noia molt atractiva, es mostra carinyosa en un primer moment, però acte seguit identifica el cotxe i, sense articular paraula, el pega i marxa enfadada. El noi declara que el cotxe no es seu. Llavors arriba el vertader propietari del cotxe, un noi més alt, més fort i més atractiu que el protagonista, que l’aparta amb condescendència, i puja al cotxe. En aquest punt apareix l’eslògan “el cotxe que condueixen els nois dolents”.

Es tracta d’un anunci sexista perquè:

  • La comunicació va adreçada únicament als homes, encara que el producte (en aquest cas un cotxe) podria ser utilitzat tant per homes com per dones, i per tant, exclou les dones com a receptores del missatge de manera injustificada.
  • Les protagonistes femenines hi apareixen com a persones dependents: únicament com a copilots i mai com a conductores.
  • Les dones hi apareixen com un objecte passiu de seducció, sembla que només els homes tenen la capacitat de conquerir les dones de forma activa.
  • Les dones hi apareixen de manera estereotipada, presenten trets de personalitat inestable com hipersensibilitat, nerviosisme o histèria.
  • El gaudi eròtic del cos de les dones és presentat, de forma indirecta, com l’objectiu final de l’ús del producte: el cotxe permetrà els homes ser promiscus i no patir cap conseqüència. De fet, l’anunci planteja la promiscuïtat com un model aspiracional en els homes.
  • Es trivialitza la violència masclista. Hi apareixen dones agredint verbalment i físicament homes de manera hiperbolitzada, a través de situacions que ridiculitzen la dona per buscar la complicitat masculina.
  • L’anunci no representa les dones en tota la seva diversitat i cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses. No diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.

Anunci de perfum:

Invictus, de Paco Rabanne.

Juliol, 2013.

Descripció:

Un home es passeja amb el tors nu, exhibint la seva musculatura, davant de càmeres, flaixos i públic en el context d’un gran esdeveniment esportiu del qual en sembla ser el principal vencedor, i exhibeix un trofeu en conseqüència. Quan entra als vestidors, l’estan esperant cinc noies joves i atractives amb poca roba. Ell les mira i tot seguit fa una mirada i un somriure de complicitat a la càmera, just abans d’apropar-se a elles.

Es tracta d’un anunci sexista perquè:

  • Les imatges estableixen, de manera indirecta, el gaudi eròtic del cos de les dones com l’objectiu final de l’ús d’aquest producte.
  • Només l’home té la capacitat de seduir de forma activa. Ell és l’únic element actiu en la trama.
  • Les dones es representen com a objecte passiu de conquesta o seducció. De fet, la posada en escena les equipara directament a un trofeu, objectualitzant-les de manera clara.
  • El cos de les dones s’exhibeix semi-nu i de forma sexualment suggeridora per aquest propòsit.
  • La comunicació redueix el paper de la dona a un objecte sexual per al plaer de l’home.
  • L’anunci no té en compte les dones en tota la seva diversitat i cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses. Tampoc no diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.

Crònica cultural:

Cobertura del Festival de cinema documental In-Èdit – Beefeater.

Catalunya Ràdio. Secció: cultura.

Novembre, 2009.

Descripció:

Barcelona acull la setena edició del Festival de documentals musicals In-Edit Beefeater, que es fa als cinemes Aribau i Rex, fins al 8 de novembre. La peça conté la veu en off del periodista, temes musicals d’ambient i cinc talls de veu, tots del director del festival. S’hi presenten 44 cintes, de les quals, només tres estan dirigides o codirigides per dones i només una està protagonitzada per una dona. En la crònica es destaca la diversitat de films pel que fa a estils musicals i al fet que, per primer cop, hi ha pel·lícules dedicades a personatges procedents del món literari.1.

Es tracta d’una comunicació sexista perquè:

  • La comunicació invisibilitza les dones com a subjectes i com a expertes. El periodista fa un repàs a la “diversitat” de cintes presentades pel que fa als diferents estils musicals, però no destaca que només hi ha tres cintes dirigides per dones i una de dedicada a elles.
  • La comunicació no utilitza el llenguatge inclusiu. El periodista parla de “músics, productors, fans i cantants” per descriure el públic del festival, sense fer cap esforç per utilitzar un llenguatge inclusiu.

Crònica esportiva:

Cobertura dels jocs olímpics de Rio de Janeiro.

Exemples extrets de les xarxes socials dels diaris Marca i Chicago Tribune.

Agost, 2016.

Malgrat que als passats Jocs Olímpics celebrats a Rio de Janeiro les dones representaven quasi la meitat d’esportistes participants (concretament, un 45%), la cobertura de les seves gestes i el tractament d’aquestes als mitjans de comunicació i a les xarxes socials va distar molt de ser igualitari. A continuació exposem dos exemples concrets de piulades emeses durant el certàmen:

Descripció:

  1. @Chicagotribune “Wife of a Bears’ line man wins a bronze medal today in Rio Olympics”

“La dona d’un línia dels Bears ha guanyat avui una medalla de bronze a les Olimpíades de Rio”, va tuitejar el diari Chicago Tribune el dia que la nord-americana CoreyCogdell va proclamar-se guanyadora de la tercera plaça de la competició de tir al plat. Tot i que el titular original de la notícia, escrita pel periodista Tim Bannon, sí que mencionava el nom de l’atleta en el titular (però no mencionava el fet que ella ja havia aconseguit aquesta mateixa fita als jocs olímpics de Pekín), es va optar per obviar-lo i destacar la seva condició de “dona de” a l’hora de compartir la notícia a les xarxes socials.

Es tracta d’una comunicació sexista perquè:

  • La comunicació invisibilitza l’atleta com a subjecte i protagonista de la seva pròpia gesta.És més rellevant la seva condició de “dona de” que la seva fita esportiva.
  • La protagonista femenina hi apareix representada com una persona dependent. Sembla que és notícia només en relació al seu marit
  • La protagonista ocupa un lloc professional de menor rellevància social que el del seu marit. Tot i que tant l’un com l’altre es dediquen a l’esport professional i que l’article es va publicar en el context dels jocs olímpics, en els quals ell no participava, és destaca la posició d’ell per sobre de la d’ella.
  • La dona hi apareix en una posició d’inferioritat.

Descripció:

      2. @MarcaTMF “Mide 170 centímetros y pesa 98 kilos. Una portera #balonmanosincomplejos en #Rio2016

El diari esportiu Marca va publicar una notícia sobre Teresa Almeida, portera de l’equip femení d’handbol de la selecció d’Angola. L’article parla de com, a pesar del seu “sobrepès”, l’atleta “va tenir un 34% d’encerts, però el que realment va captivar el personal va ser la flexibilitat que va demostrar tenint el compte el cos que té”. Per il·lustrar la notícia a les xarxes, el diari va triar les emoticones d’una hamburguesa, unes patates fregides i una cara d’un gat rient amb la boca molt oberta.

Es tracta d’una comunicació sexista perquè:

  • Hi apareixen burles o humiliacions contra l’atleta per raons del seu aspecte físic.
  • La comunicació cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses.
  • L’augment de pes es mostra com una cosa rebutjable, explícitament en les dones.
  1. Exemple extret de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona, 2011