Males pràctiques2019-02-15T15:43:20+00:00

Males pràctiques

Anàlisi de praxis sexistes

Anunci – Cofidis: Algún día (Agost, 2018)

Descripció:

Un home intervé en diferents escenes i contextos (despedida en un aeroport, cuina, viatge a l’estranger,..) per guiar o orientar l’acció d’altres personatges. A partir de diverses situacions s’anuncia que “en Cofidís siempre estaremos a tu lado”.

Es tracta d’un anunci sexista perquè:

  • Es presenta un tractament estereotipat de la feminitat i la masculinitat.
  • La comunicació transmet la idea que les tasques de la llar, així com l’expressió d’emocions com la tristesa, recauen principalment en les dones.
  • Reiteradament es mostren dones que reben consell, guia i/o aprovació del personatge masculí protagonista, qui apareix com a expert de totes les situacions. Aquesta representació perpetua la falsa associació entre personatges femenins i manca d’autonomia.

Anunci – Paco Rabanne: Pure XS (Setembre, 2018)

Descripció:

Una noia camina per uns passadissos luxosos, en posat seductor, mentre es va desprenent de complements i peces de roba. Diferents homes competeixen entre ells i la segueixen fins que ella entra a la habitació. Un cop allà, els homes l’espien fins que queden estabornits per l’efecte de l’olor del perfum.

Es tracta d’un anunci sexista perquè:

  • La comunicació reprodueix construccions i rols estereotipats i poc diversos de la feminitat i la masculinitat.
  • Les imatges estableixen la seducció dels homes com allò preuat per les dones.
  • L’actitud i posat de la dona es mostra en relació a generar desig en els homes. Això implica una erotització de la feminitat des d’una mirada masculina i androcèntrica.
  • S’usa el cos de les dones com a element de reclam del producte, pràctica sexista que cal evitar.
  • Es normalitza una acció invasiva com l’espionatge en la intimitat. Mostrar i normalitzar el voyeurisme i invasions d’espai és una pràctica perillosa i irresponsable ja que oculta la necessitat del consentiment en les relacions i trivialitza les agressions sexistes.

Campanya – L’illa Diagonal: Avui obrim (Juliol, 2018)

Descripció:

La campanya mostrava dotze fotografies d’homes guardant bosses, esperant cansats i avorrits, mentre, aparentment, elles compren roba, bosses o sabates.

La campanya va ser retrirada al rebre nombroses crítiques de sexisme.

illa diagonal rebaixes eina comunicació no sexista observatori dones i mitjans

Es tracta d’una campanya sexista perquè:

  • Es reprodueixen construccions estereotipades de la masculinitat i la feminitat.
  • Els homes prenen la centralitat de la comunicació i les dones ocuen el rol de persones dependents.
  • No s’implica satisfactòriament els diversos gèneres ja que la campanya senyala els homes com el subjecte destinatari del missatge tot i que la campanya representa les dones com les principals consumidores.

Notícia – La Vanguardia: Begoña Gómez (Novembre, 2018)

Descripció:

L’article repassa la vestimenta escollida per Begoña Gómez, la parella de Pedro Sánchez, en esdeveniments públics. Al llarg de la notícia es jutgen les eleccions de la dona en relació al seu aspecte, tot qualificant allò que es considera adequat i inadequat.

Es tracta d’una comunicació sexista perquè:

  • La comunicació utilitza estereotips relacionats amb els rols de gènere. Això va en detriment de la recomanació de diversificar els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.
  • La funció de les dones és passiva, depenent i purament decorativa. Cal trencar amb aquelles pràctiques que objectualitzen les dones i es centren en judicis lligats als seus cossos i/o aparença, en base a cànons d’estètica normatius.
  • La figura femenina apareix privada d’agència, se la ridiculitza i desautoritza, posant en dubte i qüestionant explícitament la seva capacitat de decisió autònoma. Es necessari visibilitzar l’autonomia i independència de les dones.

Xarxes – Tweet RAE (Desembre, 2018)

Descripció:

Tweet de resposta de la RAE a la pregunta de si és correcte “a todas y todos”: Salvo que la mención explícita de ambos géneros sea un factor relevante en el mensaje, ese desdoblamiento es innecesario desde el punto de vista lingüístico, pues el masculino gramatical «todos» ya engloba en la referencia a hombres y mujeres.

Es tracta d’una comunicació sexista perquè:

  • El missatge invisibilitza les dones com a subjectes i es posiciona per un llenguatge no inclusiu, fet que tendeix a perpetuar l’androcentrisme en les formes de comunicació.
  • No reconeix el valor del gènere en la comunicació. Aquesta pràctica és perillosa ja que negar la importància de les desigualtats de gènere és contribuir a emmascarar i perpetuar aquesta realitat.
Bones pràctiques
Praxis basades en denúncia del sexisme
Arxiu