Glossari 2017-10-09T13:31:24+00:00

Glossari

Androcentrisme:

Sistema de relacions socials basat en el predomini d’un model masculí relacionat amb el poder públic, erigit com a regulador de tots els paràmetres culturals i socials i amb voluntat universalitzant. En paraules d’Eulàlia Lledó: “L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses; qualsevol discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric”.

Arquetip:

Patró o model relatiu a un conjunt de trets que acaben imposant-se com a definitoris de persones, grups humans o d’altres. A partir d’aquest naturalisme cultural se’n defineixen o se n’elaboren d’altres.

Connotació:

Fa referència a la lectura subjectiva que pot suscitar un text o una imatge en un context social, cultural i històric concret. La connotació està lligada, sovint, a intencions no explicitades ni literals que indueixen a interpretacions múltiples d’un mateix missatge.

Cosificació:

Estratègia visual i narrativa que consisteix en desproveir de la voluntat i l’agència a una persona, generalment una dona.

Denotació:

És la referència immediata que provoca un text o una imatge en un context social, cultural i històric concret. La denotació fa referència a la literalitat d’allò representat.

Estereotip:

Conjunt d’idees que s’obtenen a partir de les normes culturals prèviament establertes i que poden convertir-se, a ulls d’un grup o una societat, en un model de comportament que se sobreposa a la realitat dels subjectes i que, sovint, cal seguir per ser acceptat o acceptada.

Fetitxisme:

Fixació que consisteix a contemplar o manipular una part del cos d’una dona per despertar l’apetència sexual i que s’utilitza com a figura retòrica visual per minimitzar les pors que genera la visió sencera de la feminitat en la cultura patriarcal.

Fragmentació:

Estratègia visual que consisteix en mostrar els cossos de manera fragmentada, generalment acompanyant altres objectes o persones. La representació fragmentada dels cossos de les dones sovint implica la seva cosificació i objectualització.

Gènere:

Conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques construïdes socioculturalment que la societat assigna a les persones de forma diferenciada, com a pròpies d’homes i dones. Els gèneres són construccions socioculturals que varien a través de la història i es refereixen a les característiques psicològiques i culturals que la societat atribueix al que considera “masculí” i “femení” mitjançant l’educació, l’ús del llenguatge, la família, la religió, els mitjans de comunicació, i altres agents socialitzadors.

Igualtat efectiva entre homes i dones:

La igualtat entre homes i dones és un dret universal, reconegut per diferents tractats internacionals, i és un principi directament vinculat a l’exercici de la ciutadania lliure i responsable. Promoure la igualtat entre homes i dones no significa que hagi d’existir un tractament idèntic per a tothom, sinó que el tractament entre uns i les altres serà equivalent, és a dir, que tindrà el mateix valor. Convé tenir present que la igualtat efectiva entre homes i dones no significa l’eliminació de les diferències –diferències que en sí mateixes ens enriqueixen- sinó l’absència de discriminació per a l’existència d’aquestes diferències.

Interseccionalitat:

És una teoria que proposa considerar diferents categories de discriminació construïdes social i culturalment que interactuen en nivells simultanis i contribueixen a generar desigualtats socials de manera sistemàtica. Alguns exemples d’aquestes categories que intersecten amb el gènere i sexe són: raça, ètnia, la religió, les identitats sexuals, la nacionalitat, la classe social, diversitat funcional.

Objectualització:

Estratègia visual i narrativa que consisteix en assimilar la imatge d’un subjecte generalment femení a un objecte de consum.

Patriarcat:

Forma d’organització social i política que dóna la màxima importància als homes i al seu rol dominant en tots els àmbits de la societat. Es tracta d’un model estès arreu del món i que presenta moltes variacions.

Sexisme:

Sistema de valors que es fonamenta en una cultura que diferencia els sexes i els jerarquitza, tot justificant unes normes de comportament assignades segons aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones. Les conductes sexistes, que promouen una hipervalorització d’allò masculí en contraposició a una minusvalorització d’allò femení, són difícils de detectar perquè encara ara estan molt arrelades en la societat, tenen lloc de manera quotidiana.

Violència masclista:

La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que – produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions-  tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

Violència simbòlica:

És la violència que s’exerceix a través del conjunt d’estructures de pensament, culturals i socials d’un determinat grup en un determinat moment.

Voyeurisme:

Desig d’obtenir plaer a través de la contemplació, sense ser vist, de les activitats que formen part de la intimitat d’altres persones.