Què és l’eina 2017-10-10T12:27:12+00:00

Què és l’Eina per a una comunicació no sexista?

El per què d’aquesta eina

La intensitat del debat sobre el paper de la comunicació en la configuració dels imaginaris socials ha acabat introduint en l’agenda política una alerta molt més activa sobre la presència del sexisme, implícit o explícit, en els diferents entorns ciutadans i comunicatius.

La persistència d’unes rutines comunicatives, que fins fa poc era més que difícil posar en qüestió, ha estat objecte d’anàlisis crítiques per part d’espais sensibilitzats pels feminismes que, amb voluntat divulgadora, han posat en evidència la seva naturalesa clarament sexista.

Per aquest motiu i davant la creixent sensibilitat de moltes entitats i de la població en general envers les pràctiques sexistes en l’àmbit comunicatiu, l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació vol encarar aquesta situació tot creant un conjunt d’eines que puguin ser eficients per a actuar tant preventivament com reactivament, i de manera exemplar, davant les demandes d’una ciutadania cada cop més activa i crítica en relació al sexisme. Aquestes eines pretenen, doncs, acollir i donar resposta a una baixada de tolerància cada cop més evident envers el sexisme a la nostra societat.

Lluitar contra la transmissió del sexisme a través de la comunicació o perseguir el sexisme judicialment en aquest àmbit no resulta gens fàcil. Diversos estudis indiquen que el tractament pejoratiu de les dones, els estereotips sexistes i la discriminació a través del llenguatge o de la imatge “generalment es refereixen a conceptes i nocions que són difícils d’identificar i d’objectivar des del punt de vista jurídic a causa dels múltiples factors socials i culturals que els condicionen. Malauradament, en la majoria de països no hi ha una legislació o una jurisprudència que desenvolupi aquests valors i principis universals de forma operativa de manera a facilitar-ne l’ús.”1 Llevat que sigui un cas que atempti greument contra la dignitat humana, l’únic recurs existent són els mecanismes de regulació i d’autoregulació.

Així doncs, en aquest context, neix el present recurs,que inclou un qüestionari interactiu en format web amb l’objectiu que es pugui auditar el sexisme en les diferents iniciatives que es puguin portar a terme en aquest àmbit. El qüestionari s’articula a partir de preguntes senzilles tipus test, de resposta tancada. Al final del test, s’obtindrà una qualificació per avaluar si es perceben indicis de sexismeen la comunicació o no, ien cas afirmatiu, quines en són les causes. Per tal d’afavorir aquesta capacitat de regulació i autoregulació, el recurs es composa també d’una anàlisi de casos i d’un decàleg de recomanacions.

Igualtat efectiva: una assignatura pendent

Avui dia, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes està reconeguda per la llei, però no fa falta mirar gaire enrere per veure que això no sempre ha estat així. Per exemple, no fa ni cent anys que encara es podien llegir assajos i articles científics on es defensava la inferioritat física i intel·lectual de les dones. A nivell del reconeixement dels drets fonamentals, cal destacar que l’any 1906 Finlàndia es converteix en el primer país europeu a aprovar el sufragi universal, però a molts altres estats, les dones encara van haver d’esperar molt per exercir aquest dret. A l’Estat espanyol, l’assoleixen el 1931, però la situació és efímera: acaba amb la victòria franquista el 1939 i no es comença a recuperar fins al 1978 amb la reinstauració de les institucions democràtiques. La promulgació de la Constitució atorga a les dones drets polítics, cívics i socials, alhora que despenalitza l’adulteri femení o la divulgació i la propaganda de mètodes anticonceptius. El 1980, l’Estatut dels treballadors establia el principi d’igualtat entre dones i homes en totes les qüestions laborals, però no va ser fins al 1981 que la Llei de matrimoni i divorci equiparava jurídicament homes i dones en el matrimoni –fins aleshores, les dones estaven sotmeses, per llei, a la voluntat dels seus esposos– i encara més tard, l’any 1985, es va despenalitzar l’avortament, fent així un primer pas per reconèixer el dret de les dones a disposar del seu propi cos, un dret que, encara avui, només s’ha assolit parcialment. D’això en fa poc més de trenta anys. Més recentment, s’ha avançat en aquesta direcció amb altres lleis com la Llei Orgànica d’Igualtat Efectiva entre Dones i Homes aprovada a l’Estat Espanyol el 2007 o la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i la Llei d’igualtat afectiva entre homes i dones, aprovades pel parlament de Catalunya l’any 2008 i 2015, respectivament. L’aprovació recent d’aquestes lleis demostra que, tot i que actualment les dones i els homes són teòricament iguals davant la llei, encara és necessari treballar perquè aquesta igualtat sigui realment efectiva. Per altra banda, aquesta cronologia general dels fets fa palès que el reconeixement dels dret de les dones és un fenomen relativament nou i això explica, en gran part, perquè encara avui funcionem amb uns patrons culturals dominants que s’arrosseguen des d’aquella època i dels quals tampoc no se n’escapa la comunicació. 2

Prejudicis, estereotips i comunicació

Podríem definir els estereotips de gènere com una sèrie de característiques que les nostres societats atribueixen a homes i dones pel sol fet de ser-ho. Tot i que les dades demostren que les dones han anat guanyant cada cop més espais en l’esfera pública, tradicionalment lligada en exclusiva al sexe masculí, i que en la societat contemporània dones i homes tenen una diversitat de rols com mai abans havien tingut, encara perviuen en el nostre imaginari col·lectiu prejudicis i estereotips de gènere que dificulten i obstaculitzen la igualtat efectivaentre homes i dones. De la mateixa manera, aquests prejudicis i estereotips afavoreixen la discriminació de les persones lgbtiq+ (lesbianes, gais, bisexuals, persones transgènere, intersexualso queer) i fins i tot poden posar en perill la seva integritat. El conjunt de la societat té encara pendent l’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes, així com l’acceptació de la diversitat en les orientacions sexuals i en les identitats de gènere, i en aquesta tasca, les formes de comunicar hi tenen un paper primordial. 3

Què és el sexisme?

Entem elsexisme com aquell sistema que defineix les persones segons el seu sexe, les jerarquitza i manté unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones, considerant-los com les dues úniques possibilitats identitàries, fet que exclou les persones que no encaixen dins aquestes categories. Les conductes sexistes són difícils de detectar perquè encara ara estan molt arrelades en la societat i tenen lloc de manera quotidiana. La jerarquia que estableix aquesta estructura subordina les dones i exclou persones amb cossos, identitats i expressions i desitjos que estan fora de la norma de gènere. 4

En el llibre “De llengua, diferència i context”, Eulàlia Lledóexplica de la següent manera la diferència entre els termes androcentrisme i sexisme: “L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses; qualsevol discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric” (…) “és creure que les experiències masculines inclouen i són la mesura de les experiències humanes” (…) “en contrast amb l’androcentrisme, que com s’ha vist més amunt és sobretot un punt de vista, el sexisme és bàsicament una actitud caracteritzada pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones.El sexisme és una actitud derivada de la supremacia masculina: es basa en l’hegemonia dels homes i en totes aquelles creences que la suporten i la legitimen. També es pot definir com el conjunt de mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint en una situació de subordinació el sexe femení”. 5

Un altre concepte directament relacionat amb el sexisme és el masclisme, definit a “La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista” com “el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, 16 Llei 5/2008 alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior.”

  1. Els estereotips sexistes a través dels anuncis publicitaris a l’espai mediterrani. Informe de síntesi. Andalusia, Catalunya, Croància i Marroc. Març 2016. Pàgina 3.
  2. Textos adaptats de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona 2011. Pàgines 9 i 10
  3. Textos adaptats de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona 2011. Pàgines 9 i 10.
  4. Regidoria Cicle de vida, feminismes i LGTB de l’Ajuntament de Barcelona
  5. Lledó, Eulàlia. “De llengua, diferencia i context”. Institut Català de les dones. Barcelona, 2005, pàgines 47-49.