Bones pràctiques

Anàlisi de comunicacions inclusives i no sexistes

Anunci – Asevi: Casas con aire fresco (Maig, 2018)

Descripció:

L’escena principal de l’anunci mostra una mare cuidant el seu nadó dins la llar. La mare li exposa al seu fill la importància de defensar la diversitat de rols entre dones i homes: “si te vienen con que las niñas juegan a las cocinitas y los ninos al futbol, tu, ni caso”. Finalment, amb el lema “todo empieza en casa”, apareixen tres escenes on diferents personatges estan fregant el terra: dos homes i una dona.

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els dos gèneres.
  • Es trenca amb el tòpic que les tasques de la llar o la cura de les persones dependents corresponen únicament a les dones.
  • L’anunci és autoconscient pel que fa a la necessitat de trencar els tòpics que van associats als anuncis de productes de neteja.
  • L’anunci no cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses.
  • L’anunci diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.
  • També diversifica en el tipus de famílies que es mostra, incloent, a més de la família heteronormativa, una dona viuda, un noi de mitjana edat que no s’ha independitzat i una parella gai.

Anunci – Asevi: Casas con aire fresco (Maig, 2018)

Descripció:

L’escena principal de l’anunci mostra una mare cuidant el seu nadó dins la llar. La mare li exposa al seu fill la importància de defensar la diversitat de rols entre dones i homes: “si te vienen con que las niñas juegan a las cocinitas y los ninos al futbol, tu, ni caso”. Finalment, amb el lema “todo empieza en casa”, apareixen tres escenes on diferents personatges estan fregant el terra: dos homes i una dona.

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els dos gèneres.
  • Es trenca amb el tòpic que les tasques de la llar o la cura de les persones dependents corresponen únicament a les dones.
  • L’anunci és autoconscient pel que fa a la necessitat de trencar els tòpics que van associats als anuncis de productes de neteja.
  • L’anunci no cau en construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses.
  • L’anunci diversifica els rols associats a la masculinitat i a la feminitat.
  • També diversifica en el tipus de famílies que es mostra, incloent, a més de la família heteronormativa, una dona viuda, un noi de mitjana edat que no s’ha independitzat i una parella gai.

Anunci – Abacus: Deixeu-nos jugar a canviar el món (Desembre, 2018)

Descripció:

La campanya publicitària del catàleg de Nadal d’Abacus coooperativa es centra en mostrar el joc com una eina d’experimentació i transformació social, remarcant la importància del joc lliure i sens estereotips. El joc es reivindica com un dret a exigir i exercir a qualsevol edat: “Sabem llegir les instruccions i seguir les normes, però volem inventar-ne de noves (…) No ens digueu què és de nen o de nena o de què ens podem disfressar: deixeu-nos jugar a canviar el món!”

És una bona pràctica perquè:

  • És una campanya que assumeix de forma conscient i activa la responsabilitat de posar en qüestió els estereotips de gènere des de la infantesa.
  • Atorga capacitat d’agència a les nenes i nens per triar i exercir un joc lliure, deslliurats de rols de gènere i socialment compromès.
  • La campanya promou una educació en base a l’experimentació, la igualtat d’oportunitats i la llibertat d’escollir, posant en judici les regles establertes i contemplant l’oportunitat de reinventar-les.
  • A partir del llenguatge, del contingut i de la construcció dels personatges s’aprecia una comunicació inclusiva.
  • L’anunci no només reconeix i mostra una societat plural, sinó que, explícitament, vol transmetre la necessitat de revertir els rols tradicionals associats a la masculinitat i a la feminitat.

Anunci – Abacus: Deixeu-nos jugar a canviar el món (Desembre, 2018)

Descripció:

La campanya publicitària del catàleg de Nadal d’Abacus coooperativa es centra en mostrar el joc com una eina d’experimentació i transformació social, remarcant la importància del joc lliure i sens estereotips. El joc es reivindica com un dret a exigir i exercir a qualsevol edat: “Sabem llegir les instruccions i seguir les normes, però volem inventar-ne de noves (…) No ens digueu què és de nen o de nena o de què ens podem disfressar: deixeu-nos jugar a canviar el món!”

És una bona pràctica perquè:

  • És una campanya que assumeix de forma conscient i activa la responsabilitat de posar en qüestió els estereotips de gènere des de la infantesa.
  • Atorga capacitat d’agència a les nenes i nens per triar i exercir un joc lliure, deslliurats de rols de gènere i socialment compromès.
  • La campanya promou una educació en base a l’experimentació, la igualtat d’oportunitats i la llibertat d’escollir, posant en judici les regles establertes i contemplant l’oportunitat de reinventar-les.
  • A partir del llenguatge, del contingut i de la construcció dels personatges s’aprecia una comunicació inclusiva.
  • L’anunci no només reconeix i mostra una societat plural, sinó que, explícitament, vol transmetre la necessitat de revertir els rols tradicionals associats a la masculinitat i a la feminitat.

Anunci – Libresse: Viva la Vulva (Novembre, 2018)

Descripció:

A l’anunci apareixen diferents dones i múltiples recreacions de vulves a partir de dibuixos, imatges, fruites, aliments, teixits i objectes de formes diverses. El moviment i el plaer, així com la pluralitat, la celebració i la diversitat són aspectes presents al llarg de la peça publicitària. Després dels crèdits, les dones parlen de vagines, deslliurades de complexos.

És una bona pràctica perquè:

  • Els cossos femenins es reconeixen i valoren en la seva pluralitat, representats amb diferents edats, formes i colors.
  • L’anunci mostra dones diverses, autònomes, actives i segures. No hi apareix un model de feminitat estereotipada.
  • A diferència de la majoria d’anuncis de compreses, es tracta la menstruació amb naturalitat, tot superant el tabú que socialment impera sobre el tema.
  • Es trenca explícitament amb el tabú de l’invisibilització de la vulva, la sexualitat femenina i la masturbació de les dones.
  • Es reivindica el valor, el plaer i l’autoconeixement dels cossos femenins per les pròpies dones i no sota la dinàmica imperant de mostrar els cossos de les dones pel gaudi masculí.

Anunci – Libresse: Viva la Vulva (Novembre, 2018)

Descripció:

A l’anunci apareixen diferents dones i múltiples recreacions de vulves a partir de dibuixos, imatges, fruites, aliments, teixits i objectes de formes diverses. El moviment i el plaer, així com la pluralitat, la celebració i la diversitat són aspectes presents al llarg de la peça publicitària. Després dels crèdits, les dones parlen de vagines, deslliurades de complexos.

És una bona pràctica perquè:

  • Els cossos femenins es reconeixen i valoren en la seva pluralitat, representats amb diferents edats, formes i colors.
  • L’anunci mostra dones diverses, autònomes, actives i segures. No hi apareix un model de feminitat estereotipada.
  • A diferència de la majoria d’anuncis de compreses, es tracta la menstruació amb naturalitat, tot superant el tabú que socialment impera sobre el tema.
  • Es trenca explícitament amb el tabú de l’invisibilització de la vulva, la sexualitat femenina i la masturbació de les dones.
  • Es reivindica el valor, el plaer i l’autoconeixement dels cossos femenins per les pròpies dones i no sota la dinàmica imperant de mostrar els cossos de les dones pel gaudi masculí.

Campanya – Ajuntament Barcelona: Sant Jordi és amor (Abril, 2017)

Descripció:

Campanya de sensibilització de l’Ajuntament de Barcelona per la diada de Sant Jordi del 2017. Es mostren, a partir d’iconografies, diverses parelles de personatges ballant amb roses i llibres. Amb el lema “Sant Jordi és amor”, es busca trencar amb els estereotips de gènere lligats a aquesta festivitat, tot representant l’afectivitat i l’amor a partir de la pluralitat.

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): st jordi

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els diferents gèneres.
  • Es mostren parelles no estereotipades amb diversitat de gèneres i orientacions sexuals, es reflecteixen formes d’estimar plurals més enllà del model de parella heteronormatiu.
  • Hi ha un tractament plural de les identitats de gènere, associat a la diversitat de rols i professions.
  • Les dones es presenten de forma autònoma, amb capacitat d’iniciativa i actives.

Campanya – Ajuntament Barcelona: Sant Jordi és amor (Abril, 2017)

Descripció:

Campanya de sensibilització de l’Ajuntament de Barcelona per la diada de Sant Jordi del 2017. Es mostren, a partir d’iconografies, diverses parelles de personatges ballant amb roses i llibres. Amb el lema “Sant Jordi és amor”, es busca trencar amb els estereotips de gènere lligats a aquesta festivitat, tot representant l’afectivitat i l’amor a partir de la pluralitat.

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): st jordi

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els diferents gèneres.
  • Es mostren parelles no estereotipades amb diversitat de gèneres i orientacions sexuals, es reflecteixen formes d’estimar plurals més enllà del model de parella heteronormatiu.
  • Hi ha un tractament plural de les identitats de gènere, associat a la diversitat de rols i professions.
  • Les dones es presenten de forma autònoma, amb capacitat d’iniciativa i actives.

Notícia – Mètode: Entrevista Maria José Sanz (Desembre, 2018)

Descripció:

María José Sanz és una de les expertes en canvi climàtic més reconegudes del nostre país, a més de doctora en Biologia i directora del Basque Centre for Climate Change (BC3). L’entrevista dona veu als seus coneixements sobre el tema: “El discurs de María José Sanz (València, 1963) desprèn en tot moment aquesta seguretat de qui domina àmpliament un camp des de moltes vessants diferents.“

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): Ma José

És una bona pràctica perquè:

  • Es mostra l’expertesa de les dones en àmbits d’interès general i científic.
  • Es presenta les dones com a subjectes autònoms i independents, amb reconeixement pels seus coneixements i sabers.
  • La comunicació representa de forma justa i acurada l’autoritat de les dones en una àrea de coneixement on, sovint, hi ha invisibilització de les aportacions de dones.
  • Les dones apareixen com a protagonistes segures, fermes i referents d’autoritat.

Notícia – Mètode: Entrevista Maria José Sanz (Desembre, 2018)

Descripció:

María José Sanz és una de les expertes en canvi climàtic més reconegudes del nostre país, a més de doctora en Biologia i directora del Basque Centre for Climate Change (BC3). L’entrevista dona veu als seus coneixements sobre el tema: “El discurs de María José Sanz (València, 1963) desprèn en tot moment aquesta seguretat de qui domina àmpliament un camp des de moltes vessants diferents.“

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): Ma José

És una bona pràctica perquè:

  • Es mostra l’expertesa de les dones en àmbits d’interès general i científic.
  • Es presenta les dones com a subjectes autònoms i independents, amb reconeixement pels seus coneixements i sabers.
  • La comunicació representa de forma justa i acurada l’autoritat de les dones en una àrea de coneixement on, sovint, hi ha invisibilització de les aportacions de dones.
  • Les dones apareixen com a protagonistes segures, fermes i referents d’autoritat.

Notícia – Ajuntament del Masnou: Cursa de Sant Silvestre (Gener, 2019)

Descripció:

Notícia local sobre la cursa de Sant Silvestre celebrada al Masnou. Es destaquen les persones guanyadores i alguns moments importants de la jornada. La cursa de dones i la d’homes reben un tractament informatiu equitatiu.

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): San Silvestre cursa El Masnou

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els diferent gèneres.
  • Al llarg de la notícia, s’utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista. Visibilitzar les dones des de l’ús dels llenguatges és important per evitar exclusió i invisibilització de les experiències i aportacions de les dones en la comunicació.
  • La cursa de dones i la d’homes es reconeixen amb igualtat d’importància. Aquest fet contrasta amb la majoria de notícies esportives, on es tendeixen a relegar i/o invisibilitzar les aportacions i experiències de dones.
  • Les fites i l’acció de les dones es destaquen en el relat i a nivell visual. Hi ha una superació d’estereotips. Mostrar les aportacions de les dones en tots els àmbits és un element important per representar de forma justa i acurada la realitat.

Notícia – Ajuntament del Masnou: Cursa de Sant Silvestre (Gener, 2019)

Descripció:

Notícia local sobre la cursa de Sant Silvestre celebrada al Masnou. Es destaquen les persones guanyadores i alguns moments importants de la jornada. La cursa de dones i la d’homes reben un tractament informatiu equitatiu.

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): San Silvestre cursa El Masnou

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la de manera satisfactòria els diferent gèneres.
  • Al llarg de la notícia, s’utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista. Visibilitzar les dones des de l’ús dels llenguatges és important per evitar exclusió i invisibilització de les experiències i aportacions de les dones en la comunicació.
  • La cursa de dones i la d’homes es reconeixen amb igualtat d’importància. Aquest fet contrasta amb la majoria de notícies esportives, on es tendeixen a relegar i/o invisibilitzar les aportacions i experiències de dones.
  • Les fites i l’acció de les dones es destaquen en el relat i a nivell visual. Hi ha una superació d’estereotips. Mostrar les aportacions de les dones en tots els àmbits és un element important per representar de forma justa i acurada la realitat.

Xarxes – Tweet Optimot (Gener, 2019)

Descripció:

Optimot dedica un tweet setmanal a explicar conceptes vinculats al feminisme. En aquest cas, fal·locentrisme: “Sabíeu que l’actitud basada en la idea que el penis és el centre a l’entorn del qual gira la sexualitat s’anomena fal·locentrisme?”

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): tweet optimot
Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): imatge optimot

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la satisfactòriament a tots els gèneres.
  • Ressalta la definició d’un concepte que dona visibilitat a les desigualtats patriarcals i sexistes entre homes i dones.
  • El missatge aporta coneixement imprescindible per tractar amb rigor el greu i estructural problema de la violència masclista: una manifestació de la discriminació en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones.

Xarxes – Tweet Optimot (Gener, 2019)

Descripció:

Optimot dedica un tweet setmanal a explicar conceptes vinculats al feminisme. En aquest cas, fal·locentrisme: “Sabíeu que l’actitud basada en la idea que el penis és el centre a l’entorn del qual gira la sexualitat s’anomena fal·locentrisme?”

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): tweet optimot
Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): imatge optimot

És una bona pràctica perquè:

  • La comunicació interpel·la satisfactòriament a tots els gèneres.
  • Ressalta la definició d’un concepte que dona visibilitat a les desigualtats patriarcals i sexistes entre homes i dones.
  • El missatge aporta coneixement imprescindible per tractar amb rigor el greu i estructural problema de la violència masclista: una manifestació de la discriminació en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones.