Glossari
Acció que atempta contra els drets i la integritat física i psicològica d’una persona. L’agressió està caracteritzada per ser un abús de poder d’una persona sobre una altra i, per tant, s’ha de diferenciar d’un malentès o un conflicte. Una agressió sexista és una agressió generada per motius de gènere o orientació sexual, entre d’altres. Una agressió sexual és una acció que atempta contra la llibertat sexual d’una persona.
Sistema de relacions socials basat en el predomini d’un model masculí relacionat amb el poder públic, erigit com a regulador de tots els paràmetres culturals i socials i amb voluntat universalitzant. En paraules d’Eulàlia Lledó: “L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses; qualsevol discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric”.
Patró o model relatiu a un conjunt de trets que acaben imposant-se com a definitoris de persones, grups humans o d’altres. A partir d’aquest naturalisme cultural se’n defineixen o se n’elaboren d’altres.
Comportament que atempta contra la dignitat d’una persona i té com a propòsit o produeix l’efecte de generar-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Ideal de bellesa que una cultura o societat estableix com a norma respecte el cos i l’aparença de les persones. És diferent segons el gènere i respon a una imposició del sistema patriarcal. Al projectar-se des de l’androcentrisme, el cànon estètic o de bellesa normatiu genera una major pressió sobre les dones que sobre els homes, fet que pot afectar les conductes, desitjos, percepcions i relacions de les dones.
Concepte utilitzat en el camp dels estudis de gènere que s’usa per descriure persones a les quals els coincideix la identitat de gènere amb el gènere assignat en néixer. El seu comportament també és concordant amb el que s’assigna al seu gènere.
Estratègia visual i narrativa que consisteix en desproveir de voluntat i agència a una persona, generalment una dona. Consisteix en presentar o tractar a una dona com un objecte sexual, ignorant les seves qualitats i habilitats intel·lectuals o emocionals i reduint-la a un mer instrument o bé de consum.
Construcció social que promou unes representacions del cos femení com un cos disponible per a ser agredit sexualment i banalitza i presenta com a romàntica i estètica la violència sexual cap a les dones.
Consisteix en un tracte desfavorable d’una persona respecte a una altra, en una situació comparable, per raó de gènere, orientació sexual, procedència, religió, classe social o diversitat funcional, entre d’altres. La discriminació apareix com una forma d’hostilitat envers la diferència i l’alteritat, i es construeix en els terrenys social, polític, econòmic i relacional. La discriminació sexista té lloc quan es valora a una persona segons el model heteronormatiu imperant on l’identitat d’home blanc heterosexual té una posició de privilegi vers altres identitats de gènere i sexuals.
Existència de persones diferents entre elles, que no s’han de sotmetre a una única norma. La diversitat implica múltiples manifestacions igualment vàlides, a nivell cultural, de gènere, de procedències, de cossos i de capacitats, entre d’altres.
Conjunt d’idees que s’obtenen a partir de les normes culturals prèviament establertes i que poden convertir-se, a ulls d’un grup o una societat, en un model de comportament que se sobreposa a la realitat dels subjectes i que, sovint, cal seguir per ser acceptat o acceptada.
Carregar d’erotisme a algú o alguna cosa. Comporta un conjunt de recursos d’imaginació o fantasia sota intenció d’evocar el plaer i així, estimular el desig i l’impuls sexual de qui rep el missatge.
“El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del s. XVIII i que suposa una presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de la opressió, dominació i explotació de la que han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en el patriarcat, sota les seves diferents fases històriques de mode de producció, el qual les mou a l’acció per l’alliberament, amb totes els transformacions de la societat que aquesta requereix”(Victoria Sau, 1981). Donada la diversitat de corrents i punts de vista feministes, cal parlar de feminismes en plural.
Fixació que consisteix a contemplar o manipular una part del cos d’una dona per despertar l’apetència sexual i que s’utilitza com a figura retòrica visual.
Estratègia visual que consisteix en mostrar parts dels cossos segmentades. La representació fragmentada dels cossos de les dones sovint implica la seva cosificació i objectualització.
Els gèneres són construccions socioculturals que es refereixen a les característiques (socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques), els comportaments i les actituds que la societat atribueix de forma diferenciada a allò que es considera masculí i femení. Varien a través de la història i es transmeten mitjançant l’educació, l’ús del llenguatge, la família, la religió, els mitjans de comunicació i altres agents socialitzadors.
Opressió sistemàtica i estructural cap a les persones considerades grasses en una determinada cultura i societat. Consisteix en discriminar, menystenir, infantilitzar o tractar amb paternalisme i afecta especialment les dones. És fruit de les pressions estètiques que imposa el cànon estètic normatiu, a partir del qual es valoren i prenen de referència els cossos prims, omnipresents en les representacions audiovisuals, així com talles de moda, mida de les butaques del cinema o del metro, etc.
Sistema sociopolític i cultural que justifica i promou la superioritat de l’home i de l’heterosexualitat vers els altres gèneres i orientacions sexuals. Dóna la màxima importància als homes i al seu rol dominant en tots els àmbits de la societat i estableix la norma de que les relacions sexoafectives s’han d’establir entre un home i una dona. En l’heteropatriarcat es discriminen les dones i persones LGBTI+.
La igualtat entre homes i dones és un dret universal, reconegut per diferents tractats internacionals, i és un principi directament vinculat a l’exercici de la ciutadania lliure i responsable. Promoure la igualtat entre homes i dones no significa que hagi d’existir un tractament idèntic per a tothom, sinó que el tractament entre uns i les altres serà equivalent, és a dir, que tindrà el mateix valor. Convé tenir present que la igualtat efectiva entre homes i dones no significa l’eliminació de les diferències –diferències que en sí mateixes ens enriqueixen- sinó l’absència de discriminació per a l’existència d’aquestes diferències.
És una perspectiva analítica i política que proposa considerar diferents categories de discriminació construïdes social i culturalment que interactuen en nivells simultanis i contribueixen a generar desigualtats socials de manera sistemàtica. Aquesta teoria permet entendre i respondre a les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat i com aquests creuaments contribueixen a experiències úniques d’opressió i privilegi. Alguns exemples d’aquestes categories que intersecten amb el gènere i sexe són: la raça, la classe social, la diversitat funcional o les creences religioses, entre d’altres.
Acrònim de lesbianes, gais, bisexuals, persones transgènere, intersexuals i queer, amb un signe + al final per a englobar les persones amb qualsevol altra orientació sexual o identitat de gènere considerada no normativa: identitats no binàries, pansexuals, demisexuals, asexuals, entre d’altres.
Llenguatge que evita el biaix cap a un gènere determinat. El llenguatge inclusiu pretén evitar un ús del llenguatge que considera el masculí com a universal i tendeixi a invisibilitzar o amagar la presència o actuació de les dones. El llenguatge inclusiu es presenta com una alternativa al llenguatge sexista, i inclou, en les seves propostes: l’ús del femení en el llenguatge, així com l’ús de plurals neutres, entre d’altres.
Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient públic amb les cames obertes, ocupant l’espai de més d’una persona. Mostra la tendència a engrandir l’espai masculí i minvar el femení.
Estratègia visual i narrativa que consisteix en assimilar la imatge d’un subjecte generalment femení a un objecte de consum.
Sistema estructural d’exclusió, segregació, discriminació o agressió a les persones per motius de raça, procedència, color, cultura i/o creences religioses, entre d’altres. El racisme propugna la inferioritat d’uns grups humans respecte altres. Manté una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental, amb arrels profundes en un passat d’esclavitud, espoli, usurpació i explotació en el context colonial.
Sistema de valors que es fonamenta en una cultura que diferencia els sexes i els jerarquitza, tot justificant unes normes de comportament assignades segons aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones. Les conductes sexistes, que promouen una hipervalorització d’allò masculí en contraposició a una minusvalorització d’allò femení, són difícils de detectar perquè encara ara estan molt arrelades en la societat, tenen lloc de manera quotidiana.
Integració de la perspectiva feminista i de gènere en tots els àmbits de la política, la societat i la cultura, posant atenció a la realitat diferenciada i desigual entre dones i homes i dissenyant actuacions que s’hi adaptin o hi donin resposta.
La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que – produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, entre els quals hi poden haver amenaces, intimidacions i coaccions- tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
És la violència que s’exerceix a través del conjunt d’estructures de pensament, culturals i socials d’un determinat grup en un determinat moment.
Desig d’obtenir plaer a través de la contemplació, sense ser vist, de les activitats que formen part de la intimitat d’altres persones.