Què és l’Eina per a una comunicació no sexista?

Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): Viva la vulva

El perquè d’aquesta eina

La persistència d’unes rutines comunicatives sexistes és objecte de crítiques per part d’espais sensibilitzats pels feminismes. Així, l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació ha creat el recurs Eina per a una comunicació no sexista per actuar preventivament i reactivament, de manera eficient i exemplar, davant les demandes d’una ciutadania cada cop més activa i crítica amb les pràctiques comunicatives sexistes.

Lluitar contra la transmissió del sexisme a través de la comunicació o perseguir el sexisme judicialment en aquest àmbit no resulta fàcil. El tractament pejoratiu de les dones, els estereotips sexistes i la discriminació a través del llenguatge o de la imatge “generalment es refereixen a conceptes i nocions que són difícils d’identificar i d’objectivar des del punt de vista jurídic a causa dels múltiples factors socials i culturals que els condicionen. Malauradament, en la majoria de països no hi ha una legislació o una jurisprudència que desenvolupi aquests valors i principis universals de forma operativa”1. Llevat que sigui un cas que atempti greument contra la dignitat humana, l’únic recurs són els mecanismes de regulació i autoregulació.

En aquest context, neix el present recurs, que inclou un qüestionari interactiu per auditar el sexisme en diferents comunicacions. El qüestionari, amb preguntes tipus test de resposta tancada, avalua si es perceben indicis de sexisme en la comunicació i quines en són les causes. Per tal d’afavorir aquesta capacitat de regulació i autoregulació, el recurs inclou també anàlisi de casos i un decàleg de recomanacions.

  1. Els estereotips sexistes a través dels anuncis publicitaris a l’espai mediterrani. Informe de síntesi. Andalusia, Catalunya, Croància i Marroc. Març 2016. Pàgina 3.
Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): joguina enginyeria

Igualtat efectiva: una assignatura pendent

Avui dia, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes està reconeguda per llei, però això no sempre ha estat així. Fa menys de cent anys es podien llegir assajos i articles científics que defensaven la inferioritat física i intel·lectual de les dones. A nivell de reconeixement dels drets fonamentals, l’any 1906 Finlàndia va ser el primer país europeu en aprovar el sufragi universal. A l’Estat Espanyol, el sufragi universal es va assolir temporalment el 1931, fins la victòria franquista del 1939. Posteriorment, es va recuperar el 1978, amb la reinstauració de les institucions democràtiques. La Constitució va atorgar a les dones drets polítics, cívics i socials, i va despenalitzar l’adulteri femení i la divulgació i propaganda de mètodes anticonceptius.

No va ser fins la dècada dels 80 que es va establir el principi d’igualtat entre dones i homes en les qüestions laborals, l’equiparació jurídica d’homes i dones en el matrimoni (fins aleshores, les dones estaven sotmeses, per llei, a la voluntat dels seus esposos) i la despenalització de l’avortament (un primer pas per reconèixer el dret de les dones a disposar del seu propi cos, dret que encara només s’ha assolit parcialment). El reconeixement dels dret de les dones és un fenomen relativament recent i això explica, en gran part, que encara avui les nostres societats funcionen amb uns patrons culturals dominants que s’arrosseguen des d’aquella època, dels quals no se n’escapa la comunicació 2.

Més recentment, s’ha avançat amb lleis com la Llei Orgànica d’Igualtat Efectiva entre Dones i Homes aprovada a l’Estat Espanyol el 2007 o la Llei del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, i la Llei d’Igualtat Afectiva entre Homes i Dones, aprovades pel Parlament de Catalunya l’any 2008 i 2015, respectivament. Tot i que actualment les dones i els homes són teòricament iguals davant la llei, encara és necessari treballar perquè aquesta igualtat sigui realment efectiva.

    2. Textos adaptats de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona 2011. Pàgines 9 i 10.
Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): Danone

Prejudicis, estereotips i comunicació

Els estereotips de gènere són una sèrie de característiques que s’atribueixen a homes i dones pel sol fet de ser-ho. Les dades mostren que en la societat contemporània dones i homes tenen diversitat de rols i que les dones han guanyat espais en l’esfera pública. No obstant, perviuen en el nostre imaginari col·lectiu prejudicis i estereotips de gènere que obstaculitzen la igualtat efectiva entre homes i dones i que afavoreixen la discriminació de persones LGBTIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, persones transgènere, intersexuals o queer).

El conjunt de la societat té encara pendent l’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes, així com l’acceptació de la diversitat d’orientacions sexuals i identitats de gènere. En aquesta tasca, les formes de comunicar hi tenen un paper primordial 3.

    3. Textos adaptats de la guia “Gènere i Mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones”. Barcelona 2011. Pàgines 9 i 10.
Eina per una comunicació no sexista (Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació): Cavall Juntas Imparables

Què és el sexisme?

El sexisme és un sistema que defineix les persones segons el seu sexe, les jerarquitza i manté unes normes de comportament en base a aquesta divisió. El sexisme assigna capacitats, valors, normes i rols diferents entre homes i dones, considerant-los les dues úniques possibilitats identitàries, fet que exclou les persones que no encaixen dins aquestes categories. La jerarquia que estableix aquesta estructura subordina les dones i exclou les persones amb cossos, identitats, expressions i desitjos que estan fora de la norma de gènere 4.

Les conductes sexistes són difícils de detectar perquè encara estan molt arrelades i tenen lloc de manera quotidiana. En el llibre De llengua, diferència i context, Eulàlia Lledó explica la diferència entre els termes androcentrisme i sexisme: “L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses” (…) “és creure que les experiències masculines inclouen i són la mesura de les experiències humanes” (…) “en contrast amb l’androcentrisme, el sexisme és bàsicament una actitud caracteritzada pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones. El sexisme és una actitud derivada de la supremacia masculina: es basa en l’hegemonia dels homes i en totes aquelles creences que la suporten i la legitimen. També es pot definir com el conjunt de mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint en una situació de subordinació el sexe femení”.

Un concepte directament relacionat amb el sexisme és el masclisme, definit a la Llei del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista com “el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior” 5.

    4. Regidoria Cicle de vida, feminismes i LGTB de l’Ajuntament de Barcelona.
    5. Lledó, Eulàlia. “De llengua, diferencia i context”. Institut Català de les dones. Barcelona, 2005, pàgines 47-49.