Decàleg per a una millor representació de les dones en la comunicació
1. Representar les dones tenint en compte la seva diversitat i evitar caure en les construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses
Les dones no són un col·lectiu, és a dir, un grup definit per un model únic compartit. Tenen dret a gaudir d’una veritable varietat en la seva representació, a no ser reduïdes a un únic model, sigui quin sigui, i a poder sentir-se identificades amb diferents tipus de representació.
2. Mostrar les aportacions de les dones en tots els àmbits
Cal considerar la seva experiència com a font d’informació i expertesa i fer visibles les seves aportacions en tots els àmbits de la societat, tenint també en compte les contribucions fetes per dones al llarg de la història.
3. Visibilitzar i representar les dones com a expertes
Atesa la participació de les dones en tots els àmbits de la societat, és necessària la seva visibilització com a persones expertes, no només en temes tradicionalment considerats “de dones” o únicament per aportar una perspectiva “femenina” sobre un tema concret.
4. Diversificar els rols associats a la masculinitat i la feminitat i mostrar altres possibilitats identitàries
Existeix una tendència a ridiculitzar o desautoritzar aquells personatges que s’escapen dels rols de gènere socialment establerts. Cal superar aquesta dicotomia en la representació i mostrar la major diversitat de rols possible.
5. Evitar l’ús del cos de les dones com a objecte de reclam
El cos és la manifestació física de l’individu, per això, cal trencar amb aquelles pràctiques que separen els cossos de les dones de la seva persona i el redueixen a un objecte. Com a conseqüència, aquest cos s’utilitza com a valor afegit per decorar, per dotar de càrrega eròtica un producte o, per exemple, per complementar l’estatus d’un personatge masculí. En el terreny visual, això genera unes imatges que fragmenten el cos, el violenten o l’emmotllen en un cànon i que, pel seu ús recurrent, esdevenen estereotips visuals.
6. Evitar la vinculació entre cos saludable i cànon estètic, i afavorir la representació de cossos diversos
Quan els mitjans de comunicació representen un cos saludable sovint ens mostren un cos que coincideix amb els cànons de bellesa imperants. Aquest enfocament, per tant, incideix en la vivència del cos com un defecte, que s’ha de retocar i modelar per adaptar-se a allò que se n’espera.
7. Trencar amb la naturalització de les dones com a víctimes
Sovint, el lloc que els relats audiovisuals reserven a les dones en general, bé siguin de caràcter publicitari, de ficció o informatiu, és el de víctimes naturals, la imatge del dolor i la tragèdia. És habitual trobar, per exemple, la feminitat il·lustrant les conseqüències de conflictes bèl·lics o altres formes de violència. L’ús continuat de les dones com a imatge de l’horror perpetua la seva condició de víctimes.
8. Tractar la violència masclista com una violació dels drets humans i fer un tractament informatiu acurat de la violència masclista
Tal com diu la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, cal tractar la violència masclista com una manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, que es produeix a través de diversos mitjans i en diferents àmbits. Cal trencar amb la presentació sensacionalista, parcial i buida de contingut que se’n fa habitualment. Cal partir de la base que la violència masclista és un fenomen complex i, per tant, cal abordar el seu tractament des d’aquesta premissa, fugint del reduccionisme i el sensacionalisme. S’ha d’evitar caure en els detalls morbosos que no aporten informació a l’hora de comprendre el fons de la qüestió i que només accentuen la condició de víctima de les dones. Per tant, no s’ha de tractar els casos com a fets aïllats, i cal diversificar-ne les fonts d’informació, oferir el testimoni de persones expertes, evitant els testimonis de familiars i veïnat, i prescindir d’imatges escabroses i impactants que no respecten la dignitat de les persones.
9. Utilitzar el llenguatge inclusiu
En la majoria de casos, l’ús del masculí genèric en el llenguatge escrit i visual contribueix a perpetuar la invisibilització de les dones. En el cas de la senyalètica, pot contribuir a invisibilitzar-les com a usuàries de l’espai urbà o fins i tot a excloure-les com a subjectes socials. Cal parar esment en visibilitzar les dones en tots els àmbits, també des de l’ús dels llenguatges.
10. Tenir en compte que el masclisme i el sexisme són un fenomen estructural
Les formes de comunicació han d’esdevenir una eina que permeti una representació de la societat més justa i acurada, on tant dones, com homes, com persones de qualsevol identitat i orientació sexual gaudeixin d’una representació creativa i diversa.
